tag:blogger.com,1999:blog-32790520074358205252011-08-19T07:39:14.889-07:00Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.comBlogger381100tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-22192138832168660402009-09-02T03:53:00.000-07:002009-09-02T03:57:55.621-07:00<div>un dia talces i dius...</div><div>¿aci que "coñ" ha pasat?</div><div>no ho saps,</div><div>només saps que no ets tu mateixa,</div><div>que algo ha cambiat,</div><div>que tot a dixat de ser el que era...</div><div>eixe positivisme que invaia el teu cos s'ha esfumat,</div><div>s'ha evaporat x complet...</div><div>ha desaparegut y ha sigut substituit</div><div>per indiferencia,per una carencia de sentiments,</div><div>com a molt pots sentir despreci general</div><div>pero com no ets aixi,</div><div>simplement ja res t'afecta...</div><div><br /></div><div>continuaras endavant per costruir un futur millor per tu</div><div>et costara molt, deixaras de fer moltisimes coses,</div><div>en gran part deixaras de ser tu mateix,</div><div>pero eixa variació t'ajudara a estar en pau,</div><div>a tindre calma i a viure i ser feliç...</div><div><br /></div><div>vindran coses noves i les tindras que acceptar</div><div>i dirigir-les cap al camí que cruegues que es el correcte,</div><div>perque al fi i al cap,</div><div>Tu ets ki decidixes gran part de la teva vida...</div><div><br /></div><div>Dr. Hubberts intentant dur una vida millor</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-2219213883216866040?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-38733185382564083712009-07-01T12:24:00.001-07:002009-07-01T12:32:04.713-07:00Surt el sol, anunciant el nou dia...<br />el nou dia en el ke tot sera igual que el anterior.<br />Pare, pense, escolte, mire, pero no estic.<br />M'he aislat en el meu mon. Ja s'han acabat les esperes.<br />De sobte, com un final inesperat de l'amaneixer.<br />S'acaba tot, pase d'estar en el meu mon a estar en una utopia personalizada.<br />On existeix tot, i existeix res...<br />On tu deixes de ser la persona que mira, i pases a ser la persona observada...<br />D'eixes que l'encant de l'utopia tarrastre a la perdicio.<br />I mors desesperadament en un intent de salvarte.<br /><br /><br />Raul Uberos, Esperant el nou dia<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-3873318538256408371?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-45365963356917822042009-05-07T06:58:00.001-07:002009-05-07T07:10:59.545-07:00PERFI!<br />He pogut...<br />hui... he pogut penjar el disk...<br />gracies a ke no a vingut el mestre de informatika...<br />llastima ke en el mobil sols duya el kuasi akabat...<br />Esta es la versio 1.0...<br />Kuan puga... intentare ya penjar el 1.5...<br />Si vejeu algun fallo... (sobretot en la veu... (kulpa del micro...) i en algun instrument ke va a destemps...)<br /><br />Ara va el disk...<br /><br /><br />SKA EN KASA - CANÇONS PER NO DORMIR - 1.0<br /><br />1-Intro (remasteritzada<br />2-L'ska del Gos (Remasteritzada (a mitges)<br />3-TetriSka (Remasteritzada)<br />4-Canvi Klimatic (Remasteritzada)<br />5-Blitxkrieg bop (Regravada)<br />6-Falsos Personajes (Regravada)<br />7-LA PUTA FAULA (Nova, En honor a Mi#(va per a tu Josep))<br />8-TetriSka final (instrumental)<br /><br /><a href="http://www.megaupload.com/?d=c2vxpuqe">Descarregar</a><br /><br />Intentare penjar el 1.5...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-4536596335691782204?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-7108758752128366972009-04-27T17:06:00.000-07:002009-04-27T17:17:23.361-07:00Perke?<br />No ho se...<br />Voldria saber el perke de moltes koses...<br />Pero no mel volen donar...<br />No es facil conseguir una resposta...<br />i menys enkara ke siga vertadera<br />kom deia<br />m'havera agradat saber el perke de moltes koses, entre elles, perke ixes respostes de mala manera, perke ixes traicions, perke ixes mirades, perke...<br />M'agradaria Saber-ho...<br /><br />Raul Uberos... En buska de una resposta<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-710875875212836697?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-35081898647467928432009-04-09T12:23:00.000-07:002009-04-09T13:11:26.466-07:00Ska en kasa...<br />Ke es pot definir per Ska en kasa?<br />No se...<br />yo li ho preguntaria al nom...<br />no...<br />millor li ho preguntem al Lider del "grup"<br /><br />Ment Incoherent: -Kom va sorgir aço de Ska en Kasa?<br />Ska en kasa: -La veritat? no ho se...<br />MI: -Kom ke no ho saps?<br />Ska en kasa: -Si, no ho se... Sols va ser ke un dia la meua ment incoherent va aplegar a una conclusio...<br />MI: -Ens podries dir als lectors (si es ke nian) de MI kom es va formar el grup?<br />Ska en kasa: -Si, la veritat eske yo abans d'aço ya vaig fer algunes "cançons"<br />MI: -Kom L'Ska del Gos?<br />Ska en kasa: -Si!, ixa va ser la meua primera canso... la vaig fer junt al meu germa...<br />no se perke... Krek ke va ser perke estaem parlant del Gos Rabios... i ell em va dir: fem una canço?<br />MI: -Klar...<br />Ska en kasa: -Pareix una tonteria... pero... no se... a mi m'agrada...<br />MI: - en el teu primer disk hi ha una versio de la canço de Mi#, "La puta faula"<br />Ska en kasa: -Si, si. La veritat es ke Artés ha sigut una inspiracio per a mi... per diro d'alguna forma...<br />MI: -Per ke dius ke va ser una inspiracio?<br />Ska en kasa: -perke ell va començar fent unes cançons, i penjant-les... I em van agradar molt...<br />les seues lletres, el seu ritme... estaen molt be...<br />MI: -I tu decidires seguir el seus pasos, no es aixina?<br />Ska en kasa: -Correcte, vaig estar pensant-ho, ja ke sols era jo, ya ke el David (el antik bateria) se n'avia anat del grup perke estaba tambe en un altre grup... (en el ke tambe estik jo)<br />MI: -I com continuares?<br />Ska en kasa: -kom estaba diguent... em va costar... ka ke sols estaba jo...<br />pero finalment... vaig decidir fer-me cantautor... i a aparegut aço...<br />MI: -Hi ha algo mes ke vulgues afegir?<br />Ska en kasa: -Si... Artés, he seguit els teus passos... per una part o per una altra...<br />aso ho he fet perke krek ke els dos kompartim una aficio...<br />Compondre i tokar...<br />MI: -Hasta asi, la entrevista al Cantautor de Ska en kasa...<br />Ska en kasa: -Adeu...<br /><br />Pd: Artés... kuan vulgues fem una colaboracio! SALUT!<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-3508189864746792843?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-81121807071049764342009-03-04T06:10:00.000-08:002009-04-10T11:44:36.895-07:00Comença un nou dia per a tu,<br />tu directament no tens ni ganes d'alsar-te del llit,<br />així i tot despres de profanar una i altra volta el nom de deu,<br />conseguixes alsar-te del llit,<br />per a tu es un dia més en aquest infern,<br />per als altres,<br />es un altre dia meravellos que mereix ser viscut,<br />et vesteixes,<br />et dutxes,<br />menjes un poc,<br />agafes les coses basiques per a eixir al carrer,<br />surts per la porta,<br />el sol et desllumbra,<br />tanques els ulls inmediatament,<br />comences a caminar penosament,<br />amb el cap cap avall,<br />mirant al terra i pensant...<br />¿perque no sera ja l'hora de gitar-me i evitem esta tortura?<br />arribes al treball,<br />vas a estar 8 hores treballant,<br />aguantant comentaris racistes,homofobs,misogins i de alt contingut sexual,<br />en teoria deuries de fer el mateix perque segons ells,<br />es el model de conducta a seguir,<br />i si no ho fas...<br />ja no ets un home,<br />seras despreciat,<br />et consideraran inferior,<br />i molt mes...<br />acabes de treballar,<br />et dirigixes cap al cotxe,<br />et quedes mirant a la porta i pensant...<br />¿es açó el que vull fer tota la meua vida?<br />¿tans anys estudiant i patint per a açó?<br />arribes a casa menjes,<br />i et gites a dormir...<br /><br />així continuaras...<br />fins al dia en que t'enfontes als teus dimonis i dixes de patir,<br />que la vida son 4 dies i hem gastat 2...<br />estem dispostos a malgastar el que ens queda de vida?<br />per suposat jo no...<br /><br />Dr. Hubberts... disfrutant de la vida...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-8112180707104976434?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-10929676126994255322009-02-13T04:07:00.000-08:002009-02-13T04:33:07.150-08:00Comença la partida...<br /><br />El jugador mes gran mou fitxa,<br />el xicotet(tamany estandart) no sap que moure,<br />esta pensatiu...<br /><br />Dins del seu cap sols hi han papallones que rebolotejen i li creen confusió,<br />poc a poc les papallones van convertint-se en abelles,<br />que fan que en el seu cap esclate un soroll que no el deixa pensar,<br />esta fart,<br />no pot pensar,<br />no sap quina fitxa té que moure...<br /><br />El jugador gran li diu que continue que esta impacient,<br />el jugador xicotet mou la primera fitxa que veu,<br />bam!!!!<br />el jugador xicotet recibix un cop...<br />¿D'on ha vingut aixó?<br />el jugador gran el mira estranyat i diu:<br />¿D'on a vingut el que?<br />el jugador xicotet no sap que pensar...<br />¿Estaré tornantme boig?<br />continua jugant...<br /><br />El jugador gran torna a moure fitxa,<br />es menja una del jugador xicotet,<br />el jugador xicotet mira la partida i diu:<br />¿com pot ser aixó?no m'he adonat...<br /><br />Es el torn del jugador xicotet,<br />ja esta un poc menys confús,<br />creu que te una jugada bona...<br /><br />Mou fitxa, es menja dos fitxes del jugador gran,<br />el jugador xicotet es cobrix el cap esperant recibir un altre cop...<br />no pasa res...<br /><br />continuen jugant els dos be...<br />no pasa res...<br /><br />s'acaba la partida...<br />no ha pasat res...<br /><br /><br /><br />¿I en cop d'on venia?<br /><br /><br /><br />Dr. Hubberts... continua la partida<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1092967612699425532?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-73687113647430722822009-02-01T16:41:00.000-08:002009-02-01T16:42:00.353-08:00La flama d’un encenedor<br />tan sols la flama d’un encenedor<br />vinclant i etèria<br />dansant i arrítmica<br />innocent i finita<br />és tot el que em queda<br />per un moment<br />condueix la seua energia<br />cap a la punta d’un cigar<br />que reclama la seua combustió<br />per un moment<br />l’habitació es queda a fosques<br />l’obscuritat quasi m’abraça del tot<br />em salva la llum del cigar<br />com una lluerna cancerígena<br />en cada calada m’envolta un xicotet halo de llum magnètica<br />que és l’obscuritat somrient i fent així amb les mans<br />s’acaba el cigar<br />es mor la lluerna<br />i l’obscuritat m’abraça<br />com a un terratrèmol de fum verí<br />i em conta coses boniques a cau d’orella<br />em diu que ha vingut per a quedar-se<br /><span style="font-style: italic;">hasta que la mente nos separe</span><br />i rodem per terra<br />alenant pel i per al silenci<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-7368711364743072282?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-10745209351439917332009-01-28T03:02:00.000-08:002009-01-28T03:21:33.581-08:00Estic cansat,<br />hem gite,<br />hem desperte,<br />no he dormit gens be,<br />vax a treballar,<br />hem canse,<br />vax a l'institut,<br />no m'entere de res,<br />vax a casa,<br />estudíe un poc,<br />no m'entere de res,<br />hem gite,<br />hem desperte,<br />no he dormit gens be,<br />tinc que estudiar,<br />no hem puc concentrat...<br /><br />Que faig?<br />es açó normal?<br />deuria de medicarme per a dormir?<br />deuria de solucionar el conflicte que no hem dixa dormir?<br />deuria de enviar-ho a la merda?<br />dormiria així mes be?<br /><br />no ho se...<br /><br />estic pensant que...<br />deuria eixir,<br />deuria vore a la gent,<br />deuria relaxarme,<br />deuria escoltar a bob marley,<br />deuria de viure la vida,<br />deuria viure cada moment com si fora l'ultim...<br /><br />NO HI HA DEMÀ!!!!!!!!!!<br /><br /><br /><br />Dr. Hubberts intentant dormil tranquil<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1074520935143991733?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-27829919818920008562009-01-25T11:35:00.000-08:002009-01-25T11:38:12.865-08:00Amb una mà a la finestra<br />mire els cadàvers de mi mateix<br />al jardí, flors de les conques<br />Cranis-testos<br />on per fi arrela una idea vegetal<br />La naturalesa és sàlvia <br /><br />Cos nu contra vidre entelat per dins<br />Estereo-porosis i les marques dels dits dissuadeixen les minúscules<br />partícules líquides de salnitre que confeccionen el<br />mosaic retrodubitatiu de la essència immediata<br />Mausoleig recíproc on sura la por<br />interconnectada per esferes i fluències<br /><br />Mirada vidre a través<br />Forat negre ratllat en tècnica de descomposició de la <br />essència mutable de l’ésser encallat en fred que va<br />esculpint les nostres morts desencaixades<br />Anem a morir rient<br />perquè anem a morir de fred<br /><br />Despertarem de la letargia ferroviària<br />al escoltar la senyal de passatgers al tren d’<br />estació en estació amb les nostres escafandres<br />uni-ulls de bou per a poder fer-nos una idea<br />de la radiografia de la vanitat del nostre esperit<br />que va deixant fotogrames seqüencials de desplaçament<br />en nostàlgia instantània de trasllat on no<br /><br />I de sobte les mans es despeguen del cristall<br />i el cos ralentitzat cau cap arrere<br />cobrint-se amb les mans<br />com si anara a caure’s cap avant<br />I passen milions d’anys fins que el cos contacta<br />a terra de colp mut d’estància buida i es queda inert mirant el cel<br />Al sostre hi ha un altre terra superposat amb un jardí en cada ull<br />Un sol negre en cada espill<br /><br />Es derreteix l’ull esquerre <br />Es derreteix cap a dins<br />I de la conca buida ix una bella rosa negra<br />adornant-se amb filets vegetals carbonitzats que creixen en rewind invertit a càmera ràpida cap a una superfície que no hi és<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=1119046" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-2782991981892000856?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-56236507060122332262009-01-20T08:19:00.000-08:002009-01-20T08:20:25.294-08:00<p><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=a3674bd" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></p><p>Versio de la Canço dels Ramones</p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-5623650706012233226?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-11278252510512956312009-01-20T08:18:00.000-08:002009-01-20T08:19:06.711-08:00<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=1a1a2cf" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1127825251051295631?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-64057293529743978282009-01-18T07:06:00.000-08:002009-01-18T07:07:19.658-08:00<p><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=d779719" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object></p><p>Un lleuger canvi d'estil...</p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-6405729352974397828?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-77876381219352992122009-01-18T07:04:00.000-08:002009-01-18T07:05:56.722-08:00<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=f367447" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-7787638121935299212?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-32855351048460532212009-01-15T07:32:00.001-08:002009-01-15T07:32:53.581-08:00En aquest moment soc com un full en blanc,<br />deuria de inpregnar-me de records<br />,histories pasades divertides<br />moments agradables amb<br />la gent a la que estimes,<br />pero no se per quin motiusols apareixen al meu full<br />imatges malignes i diaboliques<br />que em recorden que el mon es un experiment<br />on nosaltres som les coballes en les que experimenten.<br /><br />pero realment som nosaltres<br />els que decidim quin es el camí a triar<br />encara que no sempre pots decidir sobre tot<br />pero sempre que poses voluntat<br />podras aconseguir alló que et proposes...<br />(almenys aixó diuen)<br /><br />sempre van a haver dificultats en la nostra vida<br />pero s'han dintentar dur amb calma<br />i esforsar-nos i no deixar que res ens pare...<br /><br />la vida avoltes pega canvis inesperats<br />que no sabem com afrontarlos<br />pero sempre hi haura una eixida<br />que ens conduira fins a una situació<br />molt mes confortable...<br /><br />diuen que tot alló mal<br />sempre du alguna cosa bona<br />i estic d'acord<br />perque moltes voltes t'adones de que no es sempre tot<br />com tu creïes que era<br />era totalment diferent a com pensaves,<br />tot et pareixia molt bonic<br />i en el fons era tot un error grandisim,<br />pero el problema es que no eres conscient<br />perque et formes una idea erronea<br />de allo que esta succeint,<br />i no et dones compte de que alló que fas es irracional...<br /><br />sols veus que es irracional cuant ja no hi ha volta enrere,<br />cuant ja es massa tard per a canviar la teua conducta respecte<br />al problema que et preocupa....<br /><br />al fi i al cap<br />errar es humà o almenys aixó es el que diuen...<br /><br />Dr. Hubberts<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-3285535104846053221?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-47939415912289425322009-01-10T13:22:00.000-08:002009-01-10T13:25:56.089-08:00Jo era encara molt, molt menut. Sols feia unes quantes hores que acabava d’eixir de l’ou. Vivíem a un niu, situat a l’espai que hi havia entre la zona més alta de la façana i les teulades inferiors d’aquella casa, al carrer Major. Mare se’n va anar volant a per menjar. Però jo no podia esperar. Mentre els meus germans cridaven desesperadament amb els ulls tancats, jo, que encara era una massa gelatinosa rosa i menuda, amb un cabot enorme, vaig pujar, agafant-me amb el bec, per les rametes del niu, fins arribar a la vora. Des d’allà es veia tot el carrer Major, i vaig veure a Mare, que s’apropava planejant des de l’església, amb menjar al bec. Però vaig relliscar.<br /><br />Encara avui, quan intente dormir amb el cap amagat entre les plomes de la meua esquena, em venen al cap els eterns segons d’aquella caiguda. El pes del meu enorme cabot va arrossegar el meu minúscul cos cap a l’abisme d’asfalt, fins que vaig impactar a la vorera, prop de la paret, fent-me un considerable badall al crani. Mare va canviar el itinerari del seu vol immediatament cap al meu projecte de cadàver infantil, però, al veure que la única cosa que quedava de mi eren espasmes involuntaris de pota i un intent per cridar, fent una carassa horrorosa amb el meu bec destrossat, se’n va anar a donar-los de menjar als meus germans, i em va deixar allí estampat.<br /><br />Les hores que duia viscudes em passaven per davant en fotos. I, com eren poques, es repetien una i una altra vegada.<br /><br />Vaig poder albirar entre les parpelles, que cada vegada pesaven més, com desfilaven per allí gegants sabates i pantalons, i ningú es fixava en mi. Intentava cridar, però no podia. Tan sols volia que alguna ànima benèvola em trepitgés ben fort, per a acabar així amb aquestos últims i agonitzants moments de – si es pot anomenar així – vida.<br /><br />De sobte, una xiqueta, amb dos trenes pèl-roges i tota la cara plena de pigues, es va apropar fins a mi i es va posar a plorar. Quan obria la boca li faltaven tres dents. <span style="font-style: italic;">“Mata’m, mata’m, per favor… t’ho demane per favor…”</span> – intentava transmetre-li telepàticament. Però de seguida vaig veure que volia salvar-me. Al principi vaig dubtar. Estava tan convençut de que la mort era la única solució que vaig odiar aquella xiqueta, i vaig odiar el maleït moment en que va tenir que creuar-se amb el meu menut cos moribund. Però després, em vaig deixar dur, sospesant la possibilitat de que deixar-se dur seria un bon penúltim recurs.<br /><br />Aleshores, em va desenganxar de terra. Va ser dolorós. Va ser com si desenganxés un adhesiu de l’àlbum de cromos de futbol del seu germà, que feia molt de temps que estava apegat. Però, al final, em va arrancar d’allà.<br /><br />La xiqueta no parava de plorar, i em va agafar entre les seues mans, tenint cura amb el meu enorme cabot i el meu bec destrossat, i intentant ordenar els plecs de pell rosa del meu costat per a que no se n’eixiren els budells.<br /><br />Em va dur fins a sa casa, i em va posar unes gases al cos, i un fil dental al bec. Va agafar un llitet de joguet d’una casa de nines i em va deixar a la doella de la finestra, entre el vidre i la persiana.<br /><br />I així van anar passant els dies. Va ser un procés dolorós, això si, la recomposició de la ferida del costat i del bec, que al final vaig poder utilitzar, encara que va quedar un poc deformat… Cada part cap a un costat… Però l’estima de la xiqueta, que, per cert, li diuen Alba, crec que va ser la millor de les medicines.<br /><br />Recorde el dia en que vaig piular per primera vegada. Va ser un piulet d’agraïment, que de segur ella va entendre.<br /><br />Va ser a partir d’aleshores quan va començar a contar-me coses, traient tota la merda de la seua turmentada infància: Amb sols set anys, son pare l’havia violada, sa mare li pegava constantment i les seues amigues la marginaven pel seu estrany comportament. Ella es tancava a sa casa i confeccionava entorns de felicitat artificial a la seua caseta de nines. Jo intentava participar als seus solitaris diàlegs, però clar, tan sols m’eixien piulets. Encara que, ella sabia que jo també volia jugar, així que a vegades em deixava sentar-me a les cadires de la caseta, o fer com si dormira, als seus diminuts llits.<br /><br />M’havia convertit en el seu fidel còmplice, el seu confessor, el seu psicòleg i el seu millor amic. I així vaig anar creixent i creixent, em va comprar una gàbia, un bevedor, un espill per a confondre’m, i un pal que simulava una rama, que va passar a ser el meu lloc predilecte. Tot amb les ridícules pagues setmanals que sa mare li donava per a llepolies. I em va posar un nom: Billar. Jo vaig intentar dir-li que no era un nom apropiat per a un pardal, però, és que, a ella li va entusiasmar tant la instantània ocurrència…<span style="font-style: italic;"> “Billar!” “Billar!” “Billar!”</span> – es va passar tota la vesprada repetint el meu recent adquirit nom.<br /><br />La gàbia era pràcticament simbòlica: Si ella obria la porta, jo em quedava dins, o eixia a l’habitació, però mai m’apartava massa de Alba. El carrer em duia mals records. Encara que, això si, m’agradava aguaitar per la finestra de volta en quant, i voletejar un poc per allí.<br /><br />Alba tampoc eixia massa de la seua habitació. Al cap i a la fi, era el seu espai vital, al qual regnava la seua imaginació. Fora li esperaven abusos sexuals, reganyines que no comprenia, marginació i un adoctrinament emocional forçat pel trauma i la violència.<br /><br />Allí ens teníeu als dos. Pàries del regne animal, renunciant a la nostra suposada llibertat. Construint una bonica carcel per a ser més lliures. Junts sempre, això si.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=c6271fd" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-4793941591228942532?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-45396188435273916972009-01-04T07:18:00.000-08:002009-01-04T07:19:51.387-08:00No es diuen res<br />Tacte tremolós i bava <br />Es miren als ulls, miren allà<br />Iniciació al tacte de rostre inert<br />I rostre estàtic<br />Tenen por, però s’apropen<br />No hi ha perill, mai<br />Miren els porus dels muscles esquerres de l’altre amb una profunditat i intensitat no habituals<br />Pareix que dos estímuls externs es troben<br />En ocasions eviten les carícies i el contacte corporal<br />Encara que, a vegades, pel contrari, el busquen i desitgen ardentment, com si aquesta fóra la seua forma de comunicació<br />Es perceben mútuament com a éssers <br />Cadascún mirant cap al seu horitzó interbarrat<br />No saben què pensa l’altre <br />No saben què pensen ells mateixos<br /><br />- Crec que ara nosaltres<br />- Crec que ara nosaltres<br /><br />Agiten les mans<br />Retorcen els dits<br />Mouen el cos<br />Moviments complexos<br />Alenen amb causa<br /><br />Després tacte llançol cap a 180º mentre tornen els aletejos<br />Mai s’havien fixat en els dits dels peus<br />Com es mouen<br />Quin mecanisme!<br />Els ulls com a plats<br />Els pels com a escàrpies<br /><br />No tenen formada la seua estructura psíquica<br />No tenen principi de realitat<br />I saben perquè somriuen<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-4539618843527391697?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-6175343755787877532008-12-28T07:38:00.001-08:002008-12-28T07:39:24.024-08:00Un país, xicotet, al costat de la república independent de la mortadel·la frenopàtica.<br /><br />És un país on tu llaves al sabó i totes les obres d’art et contemplen a tu.<br />Un país de subsòls trencats per petjades d’etapa de casquet que no es fon.<br /><br />És un país on l’aire et respira a tu. <br /><br />A aquest país, les titelles acaricien els suaus fils sense somiar amb amèriques de fòsfor.<br />I somriuen. <br /><br />Un país d’esquelets amb trossos de pell a la boca.<br />Un país on es vesteixen per a dutxar-se i plouen paraigües grocs.<br /><br />Un país sense parlament, on qui és feliç es lamenta mentre parla lentament masticant seny de fresa. <br /><br />Allí els ancians llencen molles de pa als núvols i els ànecs dibuixen asteriscs al cel amb el rastre de les seues ventositats mentre el caçadors, amb el reclam sota els seus bigots i un molinet als seus barrets, busquen la nota a peu de pàgina.<br /><br />Allí les lletres són hologrames que es projecten sobre el patètic transcórrer.<br />Allí el temps és simètric i els planetes són caniques.<br />Les galàxies són escumes de capuccino.<br />I tota la opressió policial es redueix a borumballa de coixí negre.<br /><br />A aquest país no hi ha límits, perquè les línies rectes són espirals - Excepte les cordes de les guitarres –, encara que la música crema, i les fa saltar.<br />Les cares llargues són carcallades invertides com discs dolçament satànics.<br />O una altra espiral, de records immediats que s’acumulen cap al futur.<br /><br />Allí les galtes són tobogans d’Aqualàndia, dolçament secs i càlidament freds al hivern.<br />I els televisors apagats es queden esbalaïts davant les converses dels familiars, que ondulen la tessitura dels seus crits d’emoció, parlant sobre el miracle de la carn.<br /><br />És el país de no me n’havia adonat.<br />És el país de no tornes abans que el Sol, filla.<br />El país de m’agrada no conèixer-te.<br />El país de no m’importa.<br /><br />El país de terra que brolla de les plantes, <br />plantes que mengen vegetarians, <br />un xihuahua amb barret que et demana el bitllet al rodalies, <br />perruques voladores amb la columna vertebral penjant, <br />que caguen sobre els pardals.<br /><br />Un país d’anhels que es fon… <br />i es fon… <br />a poc a poc… <br />abatut ja pel vapor d’un plat de guisao indigerible.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-617534375578787753?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-75549407908376433322008-12-20T08:55:00.000-08:002008-12-20T09:06:21.171-08:001 quería hacer las cosas siempre bien<br />el otro en cambio quería romperlo todo<br />el 3 pensaba que nada importaba<br />y el 4º siempre quería dormir...<br />el 5º siempre ponía que corriera<br />a dónde fuera, lejos, lejos...<br />y el 6º sólo pensaba en folllar<br />y al 7 sólo le importaban las canciones<br />al 8 sólo lo que pudieran decir<br />al 9 como sonarían si la tocara otro<br />y el 10 se preguntaba si te iban a gustar<br />después de una semana sin hablar de él<br />11 nunca se inclinaba...<br />y el 12 siempre tenía una opinión<br />el 13 se encargaba de la buena suerte<br />y el 14 nunca quería mirar atrás<br />los 10 siguientes pensaban en 10 cosas diferentes<br />llegando hasta los 20 sin saber que podía decir<br />simplemente que aún no se contar<br />simplemente que aún no se contar<br />los 30 siguientes se miraban con los dientes<br />se peleaban y jugaban a ser fuertes<br />los números pares no encontraban sus lugares<br />los impares parecían números naturales<br />los decimales sugerían que no éramos normales<br />y el infinito los convierte en números irracionales<br />irracionales<br />irracionales<br />irracionales<br />no hablaremos de los números primos<br />que sólo se dividen por uno o por ellos mismos<br />irracionales...<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-7554940790837643332?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-20877883458940988072008-12-20T07:41:00.000-08:002008-12-20T07:44:30.901-08:00L’home que s’inventa el nom de les empreses diu:<br />“Ningú pot estar deprimit a València.”<br />El mirem amb cara de poll confús<br />i perdem la mirada.<br /><br />Jose Luis ha fet feliços a milers i milers de persones<br />al seu programa de tarot a Tele-Ribera.<br />“Confía en ti mismo.”<br />“Encuentra a tu YO.”<br />Aparca el seu cotxe al polígon,<br />obri la porta oxidada.<br />Es posa el tanga,<br />el lliguer roig .<br />Es pinta els llavis<br />i besa els pots de caps en formol.<br /><br />Sóc un os tripolar.<br />Mentre tots fugen espaordits<br />jo, més masoquista sóc,<br />i bese la boca del llop.<br />(Fa olor a cadàver verd).<br /><br />No intentes arreglar-ho.<br />Ja no té sentit.<br />Els matins ja són horitzons transversals.<br />El meu cap ja és una nòria grotesca.<br />Una atracció que algun dia va servir per a divertir-se.<br />“Hui sols juga ell.”<br /><br />Les teues mans de xiqueta no poden tapar l’aixeta del gas.<br />Vas obrir la clau…<br />“Xicòn, a partir d’ara,<br />ja rés tornarà a ser igual…”<br /><br /><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;pointer; hand;width: 293px; height: 296px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_GYrQYCZ53sY/SU0SwQ3HriI/AAAAAAAABHY/j60IY3gQ8IM/s400/hiperbolica.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281898558344637986" /><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-2087788345894098807?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-7411596274734837382008-12-14T11:28:00.000-08:002008-12-14T11:29:57.758-08:00Pots figurar-te-la, <br />pots inventar-te-la, imaginar haver estat amb ella,<br />o inclús burlar-te de la seua existència.<br />Pots utilitzar el seu nom en va,<br />tenir-li por<br />o simplement ignorar-la.<br />Pots intentar evitar-la o ocultar-la<br />per a no fer-te mal<br />per a no fer-li mal a ningú.<br /><br />Alguns intenten abastir un “altre costat”.<br />Altres, havent-lo conegut<br />donen un salt al buit.<br />(La paràbola conscient)<br />Hi ha qui es queda observant-la<br />i fumant pipa,<br />amb núvols als seus turmells,<br />i un bastó.<br />La majoria es queden bloquejats.<br />(No hi ha passatge invisible).<br />No hi ha pas enrere.<br />(No intentes moure’t lateralment.<br />Relliscaràs.)<br /><br />Amic meu, que ingenu vas ser<br />al creure que allò era una espiral.<br />La vas trivialitzar.<br />Vas creure que al saltar<br />et convertiries<br />en un peix de les profunditats.<br /><br />Benvingut a la espiral.<br />Una antiga amiga:<br />La espiral de Fermat.<br />Una espiral que no comença<br />amb dos finals.<br />Una espiral amb dos principis <br />que acaba a una cruïlla transversal<br />de moment sense retorn al punt trajectòria.<br />Una espiral que empenta.<br />Una espiral que fa mal.<br />Una espiral de veritat.<br /><br /><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 316px; height: 302px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_GYrQYCZ53sY/SUVemdv-6sI/AAAAAAAABHA/L7w0Ei1VREk/s400/fermat.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279730153075698370" /><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-741159627473483738?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-4310652507468267562008-12-12T06:06:00.000-08:002008-12-12T06:39:45.503-08:00Pensava que era normal tindre pensaments estranys,pero ara pense que simplement<br />el meu cervell esta fent reaccións quimiques anormals i per aixó somíe que el meu cos es descompon i entra dins d'una licuadora que hem succiona tots els fluids i els deixa desparramats per la cuina de la mansió del terror...<br /><br />Si...<br />Se que no es normal...<br />Se que delire...<br />Se que ja estic al final de la cordura...<br /><br />Pero em dona igual mentre el meu cos continue segregant endorfines que em provoquen plaer i sofriment a l'hora i si les podera extraure em faria una truita de creilles sense ou, perque l'ou es un pollet per desarrollar fisica i mentalment que deuria de acabar en una granja produint mes ous que es convertirien en mes pollets i al final arribariem a una enorme plaga de gallinaceos i...<br /><br />NOOOOOOOOO!!!!!<br />No vull viure en un planeta on unicament hi han gallines...<br /><br />NOOOOOOOOO!!!!!<br /><br />Estic ya boig...<br />Tindre que dixar de escriure...<br /><br />Dr. Hubberts i es que la paranoia està en el meu cap.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-431065250746826756?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-2912611440093642862008-12-09T03:38:00.000-08:002008-12-09T04:04:40.177-08:00torne a viure...<br />torne a ser feliç...<br />torne a tindre ganes de fer coses...<br />torne a somiar en un futur millor...<br /><br />torne a ser persona...<br /><br />ja no tinc malsons...<br />ja puc dormir per les nits...<br />ja estic tranquil...<br />ja no tinc mals rollos...<br /><br />ja soc persona...<br /><br />tot esta com deuria de estar...<br />tot esta millor que mai...<br />tot esta eixint be...<br />tot es com te que ser...<br /><br />tot em dixa ser persona...<br /><br /><br />by Dr. Hubberts<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-291261144009364286?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-15340491507848196622008-12-07T02:20:00.001-08:002008-12-07T02:24:28.126-08:00A Bukowski li costa tant emborratxar-se a cap d’any<br />sabent que tot el món ho està intentant…<br />Al poeta li costa tant continuar escrivint<br />una vegada diagnosticats els seus poemes…<br />Al tort li costa tant seguir veient<br />una vegada enganxat l’ull…<br /><br />El vell al que li costa tant seguir creixent cap avall…<br />El tipus al que li costa tant seguir vivint<br />perquè creu haver descobert el sentit de la vida…<br /><br />El psicòleg que tremola…<br />La puta jubilada...<br />Merda que plou…<br /><br /><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;pointer; hand;width: 150px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_GYrQYCZ53sY/STuj2gOYxGI/AAAAAAAABGg/HEvIleKEIhw/s400/el+viu+de+les+nits+moribundes.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5276991545153209442" /><br /><br />Vist i plau, pagues prenda.<br />Ja sé perquè em ric!<br />Perquè em pareix interessant!<br />La bogeria en anglès,<br />amb accent andalús<br />té nom de hiena eixerida.<br /><br />El paquet de tabac…<br />El diccionari…<br />La bíblia…<br />Nosaltres…<br /><br />…se m’ha oblidat…<br /><br />Un clau, una cívica grua<br />pita el córner,<br />i fent tilín al conill, <br />es perd en la boira dels pastissos.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1534049150784819662?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-62957813691122916362008-12-05T02:53:00.000-08:002008-12-05T03:10:39.639-08:00aquet dia esperat per molta gent...<br />gent que entre setmana espera en ansies...<br />que arribe...<br />sense disfrutar de cada dia...<br />nomes esperant a que siga l'hora de eixir...<br />d'estudiar o de treballar...<br />per poder descansar...<br />a l'hora que disfruten...<br /><br />es tan necesari el cap de setmana?<br />(i no entre en el descans fisic)<br />tant necesitem eixir i relacionar-nos?<br /><br />pense que si...<br />l'hesser huma necesita amistat...<br />necesita estar en gent...<br />nesecita calor d'altres humans...<br />necesita companyia...<br /><br />ens necesitem uns als altres...<br /><br />Dr. Hubberts asimilant la mala sort<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-6295781369112291636?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-17511183271819517512008-12-01T03:25:00.000-08:002008-12-01T03:39:41.993-08:00No es el meu dia...<br /><br />hui es d'eixos dies en que no t'alsaries del llit<br />alreves et taparies mes...<br />perque?<br />la veritat?<br />no ho se...<br /><br />sera que res funciona com a u li agradaria...<br />tot pareix mes mal del que realment es...<br />o realment es aixi?<br /><br />no ho se...<br />sols se ke kada dia m'alse pijor<br />i amb menys ganes de fer coses...<br />i amb una desesperació grandisima...<br />que m'inpedix dur una vida normal...<br />sols fax que torturarme psicologicament...<br /><br />sense vore cap eixida...<br />sense vore una llum que hem guie...<br />sense res que m'ajude a millorar...<br /><br />sense res...<br /><br />Dr. Hubberts en intent de tractament psicologic<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1751118327181951751?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-78998077297693801032008-11-29T10:41:00.001-08:002008-11-29T10:49:30.640-08:00Simples globus oculars,<br />delimitats per parpelles,<br />i tan místics<br />i tan onírics.<br /><br />Duia una corona d’estels.<br />Va recordar les vesprades saltant sol,<br />aquelles vesprades esperant que arribara el matí.<br />Va perdre la seua mirada<br />entre l’àura de llum sideral.<br />Es van tornar a activar les feromones<br />i es va quedar amb la boca entreoberta<br />i milers de fletxes van eixir disparades del seu cos.<br />“Esperava veure’t morta.”<br /><br />Va estendre la seua mà<br />i van sonar arpes celestials<br />en gloriosa ascensió.<br />Àngels telencèfals parlaven telepàticament<br />i Déu s’acariciava el clítoris.<br /><br />Notava les seues dues mans unides,<br />cada terminació nerviosa<br />per punxant o esperpèntica,<br />o èxtasi.<br />Cada carícia de lleu agitació. <br />Els dits no es toquen a ells mateixos.<br />Els ulls no es veuen a ells mateixos.<br />A que saben les papil·les gustatives?<br />Gallines marcianes<br />cacarejant nombres de telèfon<br />en forma de poesia.<br />Terra que sulfurava vapor<br />que era la vida que bategava.<br />Venes que ejaculaven redempció.<br /><br />Les gogós celestials duien tricornis de la Guàrdia Civil.<br />L’esfinx fumava en plata.<br />Un minotaure amb perruca de prostituta prenyada<br />perseguia les gorgones<br />imaginant planetes buits<br />habitats per nines retallables.<br />Els núvols eren teixits de felicitat<br />i cervells fonent-se al baño Maria.<br /><br />Passat i Futur es van fumar el cigarret de després<br />i ja no sabien de què parlar.<br /><br /><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;pointer; hand;width: 324px; height: 360px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_GYrQYCZ53sY/STGNWFQHVRI/AAAAAAAABGM/SclJUNvWQWk/s400/estels.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5274152049133966610" /><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-7899807729769380103?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-14792641441332165762008-11-26T03:21:00.000-08:002008-11-26T03:29:51.696-08:00Feliç...<br />Hui estic feliç...<br />I no se perque...<br />Sera que estic tornanme boig?<br />Sera que la meua enfermetat psicologica a mutat de nou?<br />Sera que hem tocaba ja,despres de tanta tristesa?<br /><br />La veritat es que no ho se...<br />m'he despertat...<br />feliç i content...<br /><br />sera que no estic be...<br /><br />by: Dr. Hubberts<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1479264144133216576?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-52968547436722089412008-11-23T08:19:00.000-08:002008-11-23T08:41:44.312-08:00Es inaguantable el sentiment de culpa<br />que ens rodeja a vegades...<br /><br />La majoria de vegades no saps ni perque<br />simplement t'inunda un sentiment de tristesa<br />i desesperació inpropis d'una persona<br />de la meua edad...<br /><br />Al fi i al cap pense que es normal<br />tots tenim pensaments irracionals<br />encara que moltes vegades<br />no som concients<br />i ens neguem a acceptar<br />la realitat que ens envolta...<br /><br />Es mes senzill<br />no mirar cap al teu alrededor<br />per tal d'evitar anfrontar-nos<br />als conflictes que tenim<br />diariament...<br /><br />Peró no es una bona reacció<br />perque l'únic ke conseguim<br />es que cuan obrim els ulls<br />el desastre i el caos ja es inminent...<br /><br />Per finalitzar...<br />espere que sigau feliços<br />e intenteu vore-li les coses bones de la vida...<br /><br />By: Dr. Hubberts en fase de tractament psicologic<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-5296854743672208941?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-28372782294430971642008-11-22T06:46:00.001-08:002008-11-22T06:49:46.347-08:00Jo cride<br />Tu dispares <br />Ell mor <br />Nosaltres plorem<br />Vosaltres rieu<br />Ells criden a la policia<br />_________________<br /><br />(On mai ha arribat <br /><br />l’amor <br />arribarà<br /><br />la policia)<br />__________________________________________<br /><br />Quina sort tenen els morts d’haver viscut…!<br />Quina sort tenim els vius, <br />doncs anem a morir…!<br />Com d’afortunat el món quan ja no existim…!<br />Com d’afortunat el buit quan ens veja arribar…!<br />______________________<br /><br />El mar és sexe fluint.<br />El mar és la fricció de la continuïtat.<br />(Com de viscosa és l’eternitat!)<br /><br />mar r mar m mar a mar <br /> a mar m mar r mar a mar mmar mar <br />m mar a mar r mar r <br /><br />(Hi ha un tutú tacat de sang a la vorera)<br />_____________________________<br /><br />Tots els dies faig una orgia.<br />sempre venen<br /><br />ruïna<br /><br />desídia<br /><br />tristesa<br /><br />i nostàlgia<br /><br />Ens barregem a una agitada bola de braços, cames i caps<br />mentre un estrany àngel penjat al llum<br />ens canta l’hallelujah de Cohen<br /><br /><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;pointer; hand;width: 387px; height: 396px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_GYrQYCZ53sY/SSgb5mTjuKI/AAAAAAAABF8/6-0CvRSnGhQ/s400/spiral+logaritmica.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271494040186239138" /><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-2837278229443097164?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-26015980000237019552008-11-15T07:01:00.000-08:002008-11-15T07:07:40.714-08:00[21:41] <02FROID> La poesia també és irracionalitat<br />[21:41] <02FROID> T’ho diu el teu cap, la teua sang, el teu cor...<br />[21:41] <02FROID> No hi ha un paràmetre general per a la bona poesia<br />[21:42] <02Sunami> De vegades sembla que ho escriviu intencionadament irracional<br />[21:42] <02FROID> Com saber si uns ulls són bells?<br />[21:42] <02Sunami> Ho sembla<br />[21:42] <02FROID> El q passa és que de vegades ens arravatem<br />[21:42] <02Sunami> No ho dic només per tu<br />[21:42] <02FROID> I, de vegades, no ho entenem tampoc ni nosaltres<br />[21:42] <02FROID> I llavors ho deixes<br />[21:42] <02FROID> Perquè et sembla bell<br />[21:43] <02FROID> I t’agradaria compartir-ho així<br />[21:43] <02Sunami> Ja<br />[21:43] <02Sunami> Doncs això es nota una mica<br />[21:43] <02Sunami> Que no ho entens ni tu<br />[21:43] <02FROID> Donaaaaa!!!<br />[21:43] <02FROID> Tampoc no és això<br />[21:43] <02Sunami> I no ho dic només per tu<br />[21:43] <02FROID> Si no ho entenc, si més no, intueixo o em suggereix coses<br />[21:43] <02FROID> Sensacions<br />[21:44] <02FROID> O és una manera d’obrir també les meues portes interiors<br /><br /><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 374px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_GYrQYCZ53sY/SR7lciS4KlI/AAAAAAAABFs/5yrFbD8HjOE/s400/haiku+2.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268900892475140690" /><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-2601598000023701955?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Artésnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-13702427510342408252008-11-15T05:20:00.000-08:002008-11-15T05:40:47.825-08:00sera veritat que la amistat es inperdurable?<br /><br />yo diria que si...<br /><br />tornar a sortir amb el germa replicante...<br /><br />m'ha recordat...<br /><br />bons moments...<br /><br />memories absurdes...<br /><br />Tambe debatre cuestions tal volta irracionals...<br /><br />de forma racional...<br /><br />amb un toc sarcastic...<br /><br />amb tocs humoristics dignes del millor comediant...<br /><br />encara que a voltes ens rallem molt<br /><br />es nota que hi ha bon rollet...<br /><br />by:Dr. Hubberts<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1370242751034240825?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-82360986913318165592008-11-14T05:15:00.001-08:002008-11-14T05:18:49.433-08:00donem gracies al senyor...<br /><br />al senyor policia...<br /><br />per no haver-nos denunciat...<br /><br />per conduir bufat...<br /><br />by:Dr. Hubberts<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-8236098691331816559?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-16918495695950536802008-11-13T03:11:00.000-08:002008-11-13T03:15:07.015-08:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_DhQNJjDnFJ8/SRwMIJVLbXI/AAAAAAAAACA/t9k0cVmmAnc/s1600-h/20071120112352-cerebro.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268098998199872882" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 248px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_DhQNJjDnFJ8/SRwMIJVLbXI/AAAAAAAAACA/t9k0cVmmAnc/s320/20071120112352-cerebro.gif" border="0" /></a><br /><div>La meua ment esta en blanc...</div><br /><div>Soc feliç...</div><br /><div>encara ke les grans multinacionals m'intenten canviar...</div><br /><div></div><br /><div>el donyet perfi s'ha apoderat del meu cap...</div><br /><div>m'imagine a gent kaiguent...</div><br /><div>m'imagine nuvolets rondant pel meu cap...</div><br /><div></div><br /><div>Aixi es la meua ment en blanc...</div><br /><div>solitari, si...</div><br /><div>pero feliç...</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1691849569595053680?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-26044928160014019232008-11-12T09:16:00.000-08:002008-11-12T09:52:53.355-08:00Estik fart de botar per la finestra i caure contra terra...<br />Estik fart de estar baix l'aigua i no poder respirar...<br />Estik fart de tindre ke aguantar akest donyet piroman ke tink rondant al meu alredeodor...<br />Estik fart de ke el Teletext em mire amb mirades amenaçadores...<br /><br />Sok ki krek ke sok?<br />El donyet akest es un donyet?<br />O sols es una imaginacio de la meua ment enagenada?<br />Les grapadores em miren amb mala cara?<br /><br />La Televisio m'envia imatges en moviment ke no entenc...<br />el donyet em diu ke em parlen...<br />acoste l'orella a la pantalla...<br />pero seguixk sense entendre...<br /><br />Quin missatge m'estaran enviant?<br />A que es deu ixa comunicacio tan extranya?<br />no seria mes facil ke ens comunikarem per codi binari? Ja ke l'enten tothom...<br />Deixarem de ser amics jo i Aquest donyet aterrador?<br /><br /><br />Firmat: <strong><em>EL DONYET ASSASÍ</em></strong><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-2604492816001401923?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-13372434783778732842008-11-11T05:06:00.000-08:002008-11-11T05:26:04.379-08:00<strong>Res , nada ,nothing , niente , rien , nichts, nic , nimic , ничего, 何もない ...</strong><br /><br />en tot els idiomes es el mateix...<br /><br />res...<br /><br />per a eixos dies que no tapetix res...<br /><br />no vols dir res...<br /><br />perque ja no t'inporta res...<br /><br />perque ja res es el mateix...<br /><br />perque no hi ha res que dir...<br /><br />by: <strong><em>Dr. Hubberts</em></strong><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-1337243478377873284?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-71199614046926841242008-11-11T03:28:00.000-08:002008-11-11T03:37:18.945-08:00<strong>¿what? ¿what? ¿güat?</strong> (what en spanglish)<br /><br />Te llogica alguna cosa de les que preguntem?<br />Es real tot alló que ens diuen que es aixi perque si?<br />Es normal no entendre com es el mon en el que vius?<br />Es normal que diga estes mamarraxaes?<br /><br />Sera que no estic be?<br />Sera que patisc demencia senil a la edad dels 20?<br />Sera un transtorn de la conducta?<br /><br />Pot ser que siga un alienigena?(no eu tinc masa clar)<br />Pot ser que simplement tinga un donyet al cap que m'obliga a escriure?<br />Pot ser que estiga enamorat?<br /><br />Sera que l'amor ma trastornat?<br />Sera que no deuria d'enamorarme?<br />existira l'amor o es un invent de les multinacionals?<br /><br />Pense que estic aburrit i la meua ment delira de mala manera...<br />pero no eu tinc clar...<br /><br />Tindre que deixar de pensar?<br />O de veure cuarto milenio?<br />Mas allá del limite es real?<br />O forma part del meu subconcient?<br />Escriuré histories desde la cripta?<br />Açó ultim son series de t.v.?<br />El teletext es amic meu?<br /><br />ho tindre que pensar...<br /><br /><br /><br />o no?<br /><br /><br /> by:<strong><em>Dr. Hubberts</em></strong><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-7119961404692684124?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3279052007435820525.post-65864474360560330982008-11-09T14:02:00.001-08:002008-11-09T14:10:51.559-08:00Aço es un blog creat de la ment incoherent de una persona obsesionada amb la vida de un psicopata perturbat ke viu a la sede del partit popular del meu poble.<br /><br />Aquesta persona somia amb rekords de la seua infancia amargada per un furby molest ke sols volia ke assasinara al delegat del seu kurs, ya ke va boikotejar la seua campanya...<br /><br />Despres d'akell gran event en al seua vida, va decidir fer una carrera de ingenieria metaforica del subconscient huma...<br /><br />...<br />Continuara<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3279052007435820525-6586447436056033098?l=mentincoherent.blogspot.com' alt='' /></div>Llull Cobainhttp://www.blogger.com/profile/09710513674175692308noreply@blogger.com0