dissabte, 22 de novembre del 2008

Espiral logarítmica

Jo cride
Tu dispares
Ell mor
Nosaltres plorem
Vosaltres rieu
Ells criden a la policia
_________________

(On mai ha arribat

l’amor
arribarà

la policia)
__________________________________________

Quina sort tenen els morts d’haver viscut…!
Quina sort tenim els vius,
doncs anem a morir…!
Com d’afortunat el món quan ja no existim…!
Com d’afortunat el buit quan ens veja arribar…!
______________________

El mar és sexe fluint.
El mar és la fricció de la continuïtat.
(Com de viscosa és l’eternitat!)

mar r mar m mar a mar
a mar m mar r mar a mar mmar mar
m mar a mar r mar r

(Hi ha un tutú tacat de sang a la vorera)
_____________________________

Tots els dies faig una orgia.
sempre venen

ruïna

desídia

tristesa

i nostàlgia

Ens barregem a una agitada bola de braços, cames i caps
mentre un estrany àngel penjat al llum
ens canta l’hallelujah de Cohen

1 comentari:

Llull Cobain ha dit...

germa no puc competir
amb els teus articles
al menys intente expresarme
ke al fi i al cap es el que inporta
malegra molt ke tages aderit
a esta especie de terapia de grup
per a malalts mentals

salutacións del dr.