Silenci

La flama d’un encenedor
tan sols la flama d’un encenedor
vinclant i etèria
dansant i arrítmica
innocent i finita
és tot el que em queda
per un moment
condueix la seua energia
cap a la punta d’un cigar
que reclama la seua combustió
per un moment
l’habitació es queda a fosques
l’obscuritat quasi m’abraça del tot
em salva la llum del cigar
com una lluerna cancerígena
en cada calada m’envolta un xicotet halo de llum magnètica
que és l’obscuritat somrient i fent així amb les mans
s’acaba el cigar
es mor la lluerna
i l’obscuritat m’abraça
com a un terratrèmol de fum verí
i em conta coses boniques a cau d’orella
em diu que ha vingut per a quedar-se
hasta que la mente nos separe
i rodem per terra
alenant pel i per al silenci