Surt el sol, anunciant el nou dia...
el nou dia en el ke tot sera igual que el anterior.
Pare, pense, escolte, mire, pero no estic.
M'he aislat en el meu mon. Ja s'han acabat les esperes.
De sobte, com un final inesperat de l'amaneixer.
S'acaba tot, pase d'estar en el meu mon a estar en una utopia personalizada.
On existeix tot, i existeix res...
On tu deixes de ser la persona que mira, i pases a ser la persona observada...
D'eixes que l'encant de l'utopia tarrastre a la perdicio.
I mors desesperadament en un intent de salvarte.
Raul Uberos, Esperant el nou dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada