“Ningú pot estar deprimit a València.”
El mirem amb cara de poll confús
i perdem la mirada.
Jose Luis ha fet feliços a milers i milers de persones
al seu programa de tarot a Tele-Ribera.
“Confía en ti mismo.”
“Encuentra a tu YO.”
Aparca el seu cotxe al polígon,
obri la porta oxidada.
Es posa el tanga,
el lliguer roig .
Es pinta els llavis
i besa els pots de caps en formol.
Sóc un os tripolar.
Mentre tots fugen espaordits
jo, més masoquista sóc,
i bese la boca del llop.
(Fa olor a cadàver verd).
No intentes arreglar-ho.
Ja no té sentit.
Els matins ja són horitzons transversals.
El meu cap ja és una nòria grotesca.
Una atracció que algun dia va servir per a divertir-se.
“Hui sols juga ell.”
Les teues mans de xiqueta no poden tapar l’aixeta del gas.
Vas obrir la clau…
“Xicòn, a partir d’ara,
ja rés tornarà a ser igual…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada