Espiral de Fermat

Pots figurar-te-la,
pots inventar-te-la, imaginar haver estat amb ella,
o inclús burlar-te de la seua existència.
Pots utilitzar el seu nom en va,
tenir-li por
o simplement ignorar-la.
Pots intentar evitar-la o ocultar-la
per a no fer-te mal
per a no fer-li mal a ningú.

Alguns intenten abastir un “altre costat”.
Altres, havent-lo conegut
donen un salt al buit.
(La paràbola conscient)
Hi ha qui es queda observant-la
i fumant pipa,
amb núvols als seus turmells,
i un bastó.
La majoria es queden bloquejats.
(No hi ha passatge invisible).
No hi ha pas enrere.
(No intentes moure’t lateralment.
Relliscaràs.)

Amic meu, que ingenu vas ser
al creure que allò era una espiral.
La vas trivialitzar.
Vas creure que al saltar
et convertiries
en un peix de les profunditats.

Benvingut a la espiral.
Una antiga amiga:
La espiral de Fermat.
Una espiral que no comença
amb dos finals.
Una espiral amb dos principis
que acaba a una cruïlla transversal
de moment sense retorn al punt trajectòria.
Una espiral que empenta.
Una espiral que fa mal.
Una espiral de veritat.