Inlàndia

Un país, xicotet, al costat de la república independent de la mortadel·la frenopàtica.

És un país on tu llaves al sabó i totes les obres d’art et contemplen a tu.
Un país de subsòls trencats per petjades d’etapa de casquet que no es fon.

És un país on l’aire et respira a tu.

A aquest país, les titelles acaricien els suaus fils sense somiar amb amèriques de fòsfor.
I somriuen.

Un país d’esquelets amb trossos de pell a la boca.
Un país on es vesteixen per a dutxar-se i plouen paraigües grocs.

Un país sense parlament, on qui és feliç es lamenta mentre parla lentament masticant seny de fresa.

Allí els ancians llencen molles de pa als núvols i els ànecs dibuixen asteriscs al cel amb el rastre de les seues ventositats mentre el caçadors, amb el reclam sota els seus bigots i un molinet als seus barrets, busquen la nota a peu de pàgina.

Allí les lletres són hologrames que es projecten sobre el patètic transcórrer.
Allí el temps és simètric i els planetes són caniques.
Les galàxies són escumes de capuccino.
I tota la opressió policial es redueix a borumballa de coixí negre.

A aquest país no hi ha límits, perquè les línies rectes són espirals - Excepte les cordes de les guitarres –, encara que la música crema, i les fa saltar.
Les cares llargues són carcallades invertides com discs dolçament satànics.
O una altra espiral, de records immediats que s’acumulen cap al futur.

Allí les galtes són tobogans d’Aqualàndia, dolçament secs i càlidament freds al hivern.
I els televisors apagats es queden esbalaïts davant les converses dels familiars, que ondulen la tessitura dels seus crits d’emoció, parlant sobre el miracle de la carn.

És el país de no me n’havia adonat.
És el país de no tornes abans que el Sol, filla.
El país de m’agrada no conèixer-te.
El país de no m’importa.

El país de terra que brolla de les plantes,
plantes que mengen vegetarians,
un xihuahua amb barret que et demana el bitllet al rodalies,
perruques voladores amb la columna vertebral penjant,
que caguen sobre els pardals.

Un país d’anhels que es fon…
i es fon…
a poc a poc…
abatut ja pel vapor d’un plat de guisao indigerible.