Els amants d'Asperger

No es diuen res
Tacte tremolós i bava
Es miren als ulls, miren allà
Iniciació al tacte de rostre inert
I rostre estàtic
Tenen por, però s’apropen
No hi ha perill, mai
Miren els porus dels muscles esquerres de l’altre amb una profunditat i intensitat no habituals
Pareix que dos estímuls externs es troben
En ocasions eviten les carícies i el contacte corporal
Encara que, a vegades, pel contrari, el busquen i desitgen ardentment, com si aquesta fóra la seua forma de comunicació
Es perceben mútuament com a éssers
Cadascún mirant cap al seu horitzó interbarrat
No saben què pensa l’altre
No saben què pensen ells mateixos

- Crec que ara nosaltres
- Crec que ara nosaltres

Agiten les mans
Retorcen els dits
Mouen el cos
Moviments complexos
Alenen amb causa

Després tacte llançol cap a 180º mentre tornen els aletejos
Mai s’havien fixat en els dits dels peus
Com es mouen
Quin mecanisme!
Els ulls com a plats
Els pels com a escàrpies

No tenen formada la seua estructura psíquica
No tenen principi de realitat
I saben perquè somriuen